Quan una xarxa sense fil corporativa rendeix per sota del que s’espera, la resposta habitual és ampliar el cabal contractat o substituir equips. Segons la nostra experiència, la majoria d’incidències de rendiment wifi tenen l’origen en el disseny de radiofreqüència, en la configuració o en la infraestructura amb cable que la suporta, i no es resolen amb més amplada de banda.
Aquesta guia recull les set causes que identifiquem més sovint en auditories de xarxes sense fil empresarials, ordenades segons el procés de diagnosi que seguim: de la sortida a internet cap al client final.
Causes analitzades
- Saturació de l’enllaç WAN o absència de QoS.
- Disseny per cobertura, no per capacitat.
- Ubicació i muntatge dels punts d’accés.
- Interferència cocanal i planificació de canals.
- Repetició sense fil i equips no gestionats.
- Roaming deficient i clients heretats.
- Limitacions en el cablejat, els uplinks i el pressupost PoE.
Pas previ: aïllar el domini del problema
Abans d’actuar sobre la xarxa sense fil convé determinar si la degradació és a la WAN, a la LAN amb cable o al segment de ràdio. La metodologia és senzilla: mesurar el throughput i la latència des d’un equip amb cable connectat al mateix switch d’accés, repetir la mesura per wifi a prop d’un punt d’accés i, finalment, a la zona afectada. Per a mesures internes, una eina tipus iperf contra un servidor de la mateixa LAN elimina la variable d’internet.
- Degradació també per cable: el problema no és de ràdio. Revisar la WAN (causa 1) o la infraestructura amb cable (causa 7).
- Rendiment correcte al costat de l’AP i degradat a distància: disseny de cobertura o ubicació (causes 3 i 5).
- Degradació que depèn de l’ocupació o de la franja horària: capacitat, airtime o interferència (causes 2 i 4).
1. Saturació de l’enllaç WAN o absència de QoS
Si l’enllaç a internet està saturat, la percepció de l’usuari és la d’un wifi lent, encara que el segment de ràdio funcioni correctament. Els patrons habituals són còpies de seguretat al núvol en horari laboral, sincronització massiva de repositoris de fitxers, desplegaments d’actualitzacions sense escalonar i trànsit de videoconferència competint sense priorització amb la resta. El cabal de pujada sol ser el coll d’ampolla real.
Diagnosi: analitzar la utilització de l’enllaç WAN al firewall o al router perimetral (gràfiques d’interfície i identificació dels top talkers per aplicació i per host). Si la utilització s’acosta al límit en hores punta, la solució passa per polítiques de QoS i shaping, la programació de tasques pesants fora d’horari o un segon enllaç amb balanceig.
2. Disseny per cobertura, no per capacitat
L’airtime de cada ràdio és un recurs compartit entre tots els clients associats, i avui cada usuari aporta diversos dispositius. Una xarxa dissenyada per garantir nivell de senyal a tota la planta pot presentar una cobertura completa i, tot i així, degradar-se tan bon punt augmenta l’ocupació. Cobertura i capacitat són criteris de disseny diferents: la capacitat es dimensiona segons la densitat d’usuaris, el tipus d’aplicacions i els estàndards que suporten els clients.
Diagnosi: revisar al controlador o a la plataforma de gestió el nombre de clients per ràdio, la utilització de canal i el percentatge de reintents en hora punta. Una distribució de clients molt desigual, una utilització de canal sostingudament alta o una degradació coincident amb reunions i formacions indiquen un problema de capacitat.
3. Ubicació i muntatge dels punts d’accés
És freqüent trobar punts d’accés instal·lats sobre fals sostre, a l’interior d’armaris tècnics, darrere d’elements metàl·lics o en posicions condicionades per la disponibilitat d’una presa de xarxa i no pel disseny. El formigó armat, els vidres amb tractament metal·litzat, els nuclis d’ascensors i el mobiliari metàl·lic atenuen i reflecteixen el senyal de manera significativa, especialment a 5 i 6 GHz.
Diagnosi: contrastar la ubicació real dels AP amb el plànol i mesurar la cobertura (RSSI i SNR) a les zones afectades. Si les zones deficients coincideixen amb obstacles o amb distàncies excessives, la correcció és d’ubicació o de densitat. Incrementar la potència de transmissió no ho resol: genera asimetria amb els clients i augmenta la interferència entre cel·les.
4. Interferència cocanal i planificació de canals
En edificis d’oficines és habitual detectar desenes de xarxes alienes. La banda de 2,4 GHz només disposa de tres canals no solapats i en edificis compartits està pràcticament saturada. A 5 GHz l’espectre disponible és més gran, però l’ús per defecte d’amplades de canal de 80 o 160 MHz redueix el nombre de canals efectius i provoca interferència cocanal entre cel·les pròpies i amb xarxes veïnes.
Diagnosi: fer una anàlisi d’espectre o, com a mínim, un escaneig de xarxes per canal. Si els AP propis comparteixen canal entre si o amb un nombre elevat de xarxes externes, cal replanificar canals i amplades (habitualment 20 o 40 MHz en entorns densos), ajustar potències i afavorir l’associació a 5 GHz o 6 GHz (wifi 6E i wifi 7) davant de 2,4 GHz.
5. Repetició sense fil i equips no gestionats
Les ampliacions successives sense un disseny comú solen acabar en topologies amb repetidors, sistemes mesh de gamma domèstica, el wifi del router de l’operador actiu en paral·lel i diversos SSID independents. Cada salt sense fil consumeix airtime al backhaul i redueix el throughput útil, i la manca de gestió centralitzada impedeix coordinar canals, potències i roaming.
Diagnosi: inventariar tots els equips que emeten a les instal·lacions i identificar els enllaços de backhaul sense fil. L’arquitectura correcta és la de punts d’accés professionals amb backhaul per cable, gestionats des d’un controlador o una plataforma al núvol i amb un nombre reduït d’SSID.
6. Roaming deficient i clients heretats
Els clients que només suporten estàndards antics transmeten a taxes baixes i ocupen el canal durant més temps, cosa que penalitza tots els usuaris d’aquella ràdio. A això s’hi sumen els clients que no fan roaming (sticky clients): continuen associats a un AP llunyà amb senyal mínim encara que n’hi hagi un altre de molt més proper. La decisió de roaming la pren el client, però la xarxa la pot facilitar.
Diagnosi: al controlador, identificar clients amb RSSI baix associats a AP distants i clients amb taxes de connexió reduïdes. Les mesures habituals són elevar les taxes bàsiques mínimes, deshabilitar taxes heretades, habilitar 802.11k/v/r quan els clients ho suporten i revisar els controladors i les polítiques d’estalvi energètic als equips afectats.
7. Limitacions en el cablejat, els uplinks i el pressupost PoE
Un punt d’accés de darrera generació pot superar amb escreix el gigabit agregat, però el seu rendiment queda limitat per la infraestructura que el suporta. Un cablejat deteriorat, una connectorització deficient o una categoria insuficient fan que l’enllaç negociï a 100 Mb/s o generi errors d’interfície. Un pressupost PoE insuficient pot fer que l’AP arrenqui amb funcionalitats reduïdes, com ràdios o cadenes espacials desactivades. I els uplinks entre accés i distribució es poden saturar si no s’han dimensionat.
Diagnosi: revisar al switch la velocitat negociada, els comptadors d’errors (CRC, descarts) de cada port d’AP i el consum PoE davant del pressupost disponible. A la plataforma de gestió, comprovar si algun AP opera en mode de potència reduïda. Qualsevol AP a 100 Mb/s requereix la verificació o la certificació de l’enllaç.
Criteri abans d’invertir
Substituir equipament o ampliar el cabal sense haver identificat la causa arrel sol desplaçar el problema en lloc de resoldre’l. Una diagnosi estructurada permet dirigir la inversió al punt que realment limita el rendiment.
Quan cal una intervenció especialitzada
Quan la causa és de disseny (capacitat, ubicació o planificació de radiofreqüència), l’única manera fiable de resoldre-la és mesurar. En un estudi de cobertura i capacitat wifi fem mesures in situ amb equipament professional, analitzem l’espectre i lliurem un disseny amb el nombre, la ubicació i la configuració dels punts d’accés abans de qualsevol instal·lació.
Si la limitació és a la infraestructura física, la resolem amb cablejat estructurat certificat. I per detectar degradacions abans que arribin als usuaris, el monitoratge de la xarxa alerta de saturació de ràdios, errors d’interfície o enllaços negociats per sota de la seva capacitat.
Per a una primera valoració de l’estat general de la seva infraestructura, pot fer servir el nostre autodiagnòstic de xarxa: dotze controls que revisem en començar qualsevol auditoria.